Pedra de Tartera

L’argument

Lluny de la terra on va néixer, refà la seva trajectòria vital repassant els estadis més importants de la seva vida. La protagonista viu una situació de desarrelament en diferents etapes: abandó del nucli familiar, pèrdua del marit i allunyament geogràfic, migració del camp a la ciutat.
Aquesta novel·la, ambientada a la vall d’Àssua, narra el període històric de les sis primeres dècades del segle XX i parla d’esdeveniments d’aquesta època com l’adveniment de la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, que marquen fortament la vida de la protagonista, com també la condicionen les característiques pròpies del seu entorn: la pobresa de la seva família; el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles; la dependència d’aquests, després, del marit i finalment, dels fills; la soledat, la submissió de la dona,…

La relació amb la Vall d’Àssua

La història narrada a la novel·la està ambientada a Altron, localitat situada al bell mig de la vall d’Àssua. Un dels fets explicats, la mort del Jaume, correspon a un fet històric ocorregut en aquest territori, concretament, fa referència als assassinats al pont de Pedra de Rialp, l’any 1938, i que es relaten en diversos llibres que tracten dels fets de la Guerra Civil al Pallars.
Maria Barbal explica en alguna entrevista que «el llibre sorgeix de la necessitat d’expressar una ferida que ve de la història del nostre país i que va tenir conseqüències individuals i familiars». També diu que «hi havia una Conxa tal qual, i jo partia de la imatge d’una persona real i d’un argument verídic d’uns fets històrics…».

«La matinada del 4 de novembre del 38 un escamot republicà passava a ganivet els soldats que feien guàrdia al pont de la Bastida. A casa hi dormia l’oficial de retén, un tinent. A les tres de la matinada mare, que obrí la porta davant l’insistent truc d’un soldat, escoltà com aquest donava la mala nova a l’oficial. La dona s’esgarrifà preveient el que fatalment havia d’ocórrer. El dia 5 es faria la razzia indiscriminada per la vall d’Àssua i a la matinada del dia 6 els homes que feien el servei de comboi veurien tots corglaçats en una finca de la vora de la carretera, uns metres més amunt del pont de pedra, uns cossos mig insepults. …Oficialment sempre s’ha dit que caigueren assassinats onze veïns de la vall.» (…)

BARBAL, J. (1996). Els fets de la Guerra Civil a Rialp. Garsineu Edicions: Tremp

Els morts del Pont de Pedra

«El dia 4 de novembre de 1938, a primera hora del matí, va córrer la notícia que la guàrdia de soldats que hi havia al pont –penjat– de la Bastida, més tard desaparegut, havia estat atacada durant la nit i només en quedava un supervivent, ferit. Tot seguit, el general Sagardia, per tal d’investigar el cas, va demanar la col·laboració del Servicio de Información y Policía Militar de la 63 Divisió. (…)
Pel que hom assegura, el general Sagardia, allí mateix, va dir: “Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia”. I tal dit tal fet. (…) A la matinada de l’endemà, el propietari de la finca anomenada “la Molina de Josepet”, acompanyat d’un fill de 14 anys, se n’anà a la seva propietat, situada passat el Pont de Pedra, un quilòmetre més amunt de Rialb, a mà esquerra. Allí trobaren unes quantes mantes escampades per terra i una boina ensagnada i amb massa encefàlica. També observaren que d’un tros de terra remoguda sobresortia una mà, i així se’ls féu patent el que temien, i que en un Rialb ple de por s’havia pressentit durant tota la nit. En efecte, allí, en aquell terraplè que limitava el prat amb la carretera, havien afusellat els onze veïns detinguts el dia anterior. Eren els catalans que demanava Sagardia.
Els onze morts, més ben enterrats del que els havien deixats els militars, van quedar en aquell prat durant molt de temps, fins que, a la dècada dels seixanta, en ocasió de remoure cadàvers de soldats morts a la guerra i enterrats al cementiri de Rialb, per dur-los al Valle de los Caídos, hom aprofità per enterrar al cementiri d’aquest poble els assassinats del Pont de Pedra.»

GIMENO, M. (1987). Revolució, guerra i repressió al Pallars(1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Barcelona

Resum

Conxa és la quinta filla de sis germans d’una família palleresa de principis del segle XX. A tretze anys, els seus pares decideixen que vagi a viure a Pallarès amb uns oncles que no tenen fills. La Conxa ajuda tant en les feines de la casa com al camp i aviat participa en els esdeveniment del poble, especialment la Festa Major… En un d’aquests balls coneix el Jaume, un noi d’un poble veí, que la festejarà. Tot i les reticències inicials dels oncles, finalment la relació entre la Conxa i en Jaume es consolida i acaba en casament. Viuran amb els oncles i aviat arribaran els fills: l’Elvira i l’Angeleta. L’any 1931 es produeix la mort de l’oncle, primer, i de la mare després. També hi ha fets històrics generals que trasbalsen la vida de la Conxa: l’adveniment de la República, els conflictes a Barcelona, el triomf dels partits d’esquerra… En Jaume participa activament de la vida pública i política. L’ambient es va enrarint al país i també s’endevinen conflictes al poble. Entretant, la Conxa torna a estar embarassada i té un fill, el Mateu. Arriben notícies preocupants: uns militars s’han sublevat contra la República i el clima de preguerra es fa evident. L’Elvira, la filla gran, té ja edat de casar-se. Uns soldats van a buscar el Jaume i se l’emporten. També s’emporten la Conxa i les dos filles juntament amb altres veïnes que tenen fills o marits que s’havien significat durant la República. Després els arriba la terrible notícia.