Maria Barbal va néixer a Tremp, capital del Pallars Jussà, l’any 1949. Ella mateixa explica: «Sóc una dona. Nascuda a Tremp, i per tant, trempolina. He viscut la infantesa i primera joventut al Pallars. Centenars de dies al Jussà i uns centenars d’hores al Sobirà.» Considera un privilegi, quan era infant, haver pogut jugar al carrer en llibertat, el contacte amb el treball de la pagesia i la natura: «Els pares em van donar el que ells no havien pogut tenir: instrucció des de ben xica; però eren els anys cinquanta i els centres escolars respiraven submisos, el català hi era ignorat. També a diferència dels pares, vaig viure amb la despreocupació de qualsevol feina necessària que no fos estudiar. El meu germà i jo, com la majoria de nens i nenes de Tremp, vam aprendre a nedar al pantà de Sant Antoni. Ja som a l’època de les vacances, però les millors vam tenir-les els primers anys, a la vall d’Àssua, a casa de la padrina, quan encara hi havia terra sembrada i bestiar per aviar. Una mica lluny, com si fos un joc sense esforç, vaig conèixer les feines pròpies de l’estiu. Segar, gavellar, batre… Era el final d’una època que, quan vaig complir dotze anys, ja havia acabat per a la casa de la meva mare, en hores de gran afluència de famílies des de la muntanya cap a les ciutats.»
Per continuar estudis de batxillerat anà a viure a Barcelona l’any 1964, on estudià Filosofia i Lletres a la Universitat Central. En acabar, va iniciar la seva dedicació a l’ensenyament. Amb la seva primera novel·la, Pedra de tartera, va guanyar el premi Joaquim Ruyra 1984. Des de llavors, ha publicat vuit novel·les, tres llibres de contes, una obra de teatre i un llibre sobre el Pallars.
Els temes preferits per a l’autora són la maduresa personal en el temps a través de l’experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares-fills i d’amistat), i els matisos dels sentiments. Als seus últims llibres ha deixat de banda els seus móns d’infantesa i ha tret material per a les seves històries d’un entorn més urbà tractant temes com l’emigració a Carrer Bolívia (1999), la bellesa i el pas del temps a Bella edat (2003) o els sense sostre a Emma (2008).
OBRA RELACIONADA AMB ELS ITINERARIS
Pedra de tartera (Novel·la)
Mel i metzines (Novel·la)
País íntim (Novel·la)