De Jaume Cabré.
L’argument
Situant-se en un petit poble de la vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, Les veus del Pamano regira les entranyes de la Guerra Civil i de la postguerra per desvetllar matisos que sovint passen desapercebuts i que donen sentit als fets històrics i a la necessitat de mantenir-ne viva la memòria. L’autor utilitza diferents nivells narratius i un entramat realment complex de personatges i espais temporals per construir un quadre precís d’uns fets que aconsegueixen desafiar el temps i perllongar-se des de la Guerra Civil fins als nostres dies, fent palesa la persistència i responsabilitat moral de cada individu envers els seus actes tot i el pas dels anys.
La vinculació a la vall d’Àssua
Jaume Cabré pren la vall d’Àssua com a escenari principal de la seva obra. Enmig de la realitat i la ficció, hi apareixen els indrets amb major protagonisme, com la imaginària Torena, que agafa racons de Llessui i els barreja amb d’altres o els transforma, amb la llicència creadora dels escriptors. L’escola de Torena, per exemple, es forma en la ment de l’escriptor a partir de l’escola de Pujalt, així com la sumptuosa casa Gravat, que agafa imatges i retalls de casa Sobirà d’Altron, o de casa el Tor d’Alós. Altres localitzacions com les pistes d’esquí de la Tuca Negra poden trobar també en la vall d’Àssua una materializació més o menys real; així com tots els indrets que adopten noms verídics en la novel·la i que si el lector els busca pot trobar-los al mapa: el mateix riu de Pamano; les muntanyes de Montsent i Montorroio; el tuc de la Cometa; la serra d’Altars; els pobles de Seurí, Sorre, Altron, Bernui, Caregue, Enviny, Pujalt i molts d’altres.
Els fets que s’expliquen a Les veus del Pamano, però, són completament inventats, tot i que com diu l’autor, no s’allunyen gaire del que va passar en llocs més o menys propers de les contrades pirinenques.
Resum
El mestre Oriol Fontelles arriba amb la seva dona, embarassada, al pirinenc poble de Torena l’any 1943. Poc es pensa en aquell moment que aviat es veurà involucrat de cap a peus en una doble vida. Els odis, les rancúnies i la cobdícia pel poder d’aquell moment de postguerra s’entrellacen en la vida d’aquest mestre; de l’Elisenda Vilabrú, filla de la casa més influent i rica de Torena; de la gent del poble; del cacic i alcalde Targa, i de totes les persones que els envolten fins arribar a dia d’avui pràcticament intactes.
Al desembre de 2001, la mestra de Sort, Tina Bros, descobreix de mans d’un paleta una sèrie de llibretes amagades darrere la pissarra de l’escola de Torena, a punt de ser enderrocada. Són els relats que l’Oriol Fontelles havia dedicat a la seva filla, que mai va arribar a conèixer-lo. En aquell moment, la vida real del mestre de Torena comença a caminar per desvetllar-se. Un camí que el llibre va descobrint a poc a poc i que potser mai no arribarà a la seva fi.