Joan Lluís neix a Montardit de Dalt el 1912 i mor a Barcelona el 1999. El seu pare era fill de casa Misser de Sort i la seva mare, de casa Aurens de Roní. És batejat a Enviny i passa a viure a Rialp, a casa Xampaineta. Als sis anys comença a exercir de vaquer, bosquerol, sagal, i més tard, de rabadà i pastor per les muntanyes d’Olp, Llessui i Montsent de Pallars. Del contacte amb l’alta muntanya i els seus pastors en surt la seva afició a la música. Aprèn solfeig amb Manuel de cal Serrador, músic de Rialp.
Als tretze anys s’inicia com a pastor guardant un ramat de 87 caps de casa el Quimet i posteriorment és llogat de rabadà a la muntanya de Llessui. Els anys 1929 i 1930 aprèn l’ofici de llauner i toca el flabiol i el clarinet a l’orquestra de Rialp. L’any següent s’estableix de llauner a Tremp on també fa de músic amb diferents orquestres d’aquesta ciutat.
L’esclat de la Guerra Civil l’agafa a Tremp. Marxa al front amb l’exèrcit republicà i lluita a Terol, a l’Ebre i a les pedres d’Auló (sobre Roní). El febrer del 1939 passa a França i és internat al camp d’Argelers d’on fugí amb un company. Fou detingut a Girona, enviat a Barcelona i posteriorment al Valle de los Caídos.
A causa d’una denúncia feta contra ell li és prohibit tornar a la comarca natal i s’instal·la a Barcelona, on realitza diverses feines, una de les quals, relacionada amb la indústria, li provoca una intoxicació que l’obliga a fer repòs durant quatre anys, que aprofita per llegir a fons.
A partir de 1946 forma part del consell directiu de l’Esbart Montserrat, realitza diversos programes a Ràdio Barcelona on parla del Pallars i interpreta tonades amb el flabiol i comença a realitzar conferències sobre cultura pirinenca a diversos centres com l’Ateneu Barcelonés, l’Esbart Verdaguer i el Centre Comarcal Lleidatà. Allí coneix personalitats de la cultura i la història de Catalunya com Ferran Soldevila, Agustí Duran i Sempere, Aureli Campmany, Esteve Albert, Rafael Tasis i el filòleg i editor Josep Maria de Casacuberta que, junt amb Ramon Violant i Simorra, l’encoratjaren a escriure tot allò que explicava i prosseguir en la tasca de descobrir l’ànima popular. També coneix Joan Coromines a qui l’any 1963 acompanyà en les seves enquestes onomàstiques i toponímiques per la vall d’Àssua i la ribera de Sort.
El 1992 la Generalitat de Catalunya li atorga el primer Premi Nacional de Cultura Popular.
El 1997 la vila de Rialp li ret un homenatge i es presenta el llibre Joan Lluís, pallarès il·lustre. Miscel·lània d’homenatge.
L’any 1998 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.
El dia 18 de juliol de 1999 mor a Barcelona a l’edat de 87 anys i és enterrat a Rialp.
OBRA RELACIONADA AMB ELS ITINERARIS
Diverses obres:
Records de la meva vida de pastor. Ed. Barcino, Barcelona, 1955
El meu Pallars. 4 volums. Ed. Barcino, Barcelona, 1959, 1961, 1967 i 1979
L’home de la bossa, Óssa Menor, Barcelona, 1960
Els pastors i les estrelles, Ed. Barcino, Barcelona, 1965
Històries i llegendes del Pallars, Ed. Selecta, Barcelona, 1971
OBRES
Diverses obres
De Joan LLuís. Diverses obres de l’autor, i entre elles destaca “EL MEU PALLARS (QUATRE VOLUMS)”. Llibre de viatges. És tracta de l’obra més ambiciosa de l’autor que recorre a peu els Pallars…