Jaume Cabré va néixer l’any 1947 a Barcelona. Llicenciat en Filologia Catalana (1972) per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre J. V. Foix, durant molts anys es dedica a l’ensenyament, primer al País Valencià, i més tard a Terrassa.
La seva trajectòria l’ha convertit en un dels autors més sòlids de la narrativa catalana actual. Ha publicat, entre d’altres, Galceran, l’heroi de la guerra negra; El llibre de Feixes, trilogia que recull La teranyina, Fra Junoy i Luvowski o la desraó. Senyoria i L’ombra de l’eunuc han rebut els premis més prestigiosos i l’Editorial Proa ha creat una «Biblioteca Jaume Cabré», que n’ha de recollir l’obra completa. Catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència, és actualment professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Lleida i membre de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans.
El primer llibre que publica, l’any 1974, és el recull de narracions Faules de mal desar. Tres anys més tard edita el volum Toquen a morts. A partir de l’any 1976 entra a formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs. Sota aquest nom s’amaga un grup d’escriptors que s’associen en un projecte que té com a objectiu principal explorar gèneres literaris populars amb un conreu insuficient, al seu parer, dins les lletres catalanes, com ara la literatura eròtica, la novel·la negra o la ciència-ficció. La primera provatura obté un èxit i un ressò importants. Amb el recull de narracions Deu pometes té el pomer, Ofèlia Dracs obté el premi La sonrisa vertical. La col·laboració amb aquest col·lectiu s’allarga uns quants anys més, fruit dels quals és la publicació d’un total de sis llibres.
A partir de 1985, Jaume Cabré comença a col·laborar en l’elaboració de guions per a televisió, en concret per al programa Vostè jutja, que dirigí i presentà Joaquim M. Puyal. És una experiència que té continuïtat en sèries i programes com ara La vida en un xip, també ha treballat en el guió cinematogràfic i televisiu. Amb Joaquim Maria Puyal fou el creador i guionista de la primera sèrie televisiva catalana de llarga duració: La Granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d’Enllaç (1994-1998), Crims (2000) i els telefilmes La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (junt amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d’Antoni Verdaguer La teranyina(1990), basada en la seva pròpia novel·la. Amb el mateix equip realitzà el guió d’Havanera (1993).
OBRA RELACIONADA AMB ELS ITINERARIS
Les veus del Pamano. (Novel·la)