Reportatge fotogràfic pel projecte web “La vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la”
Aquest reportatge fotogràfic neix amb la finalitat d’acompanyar els continguts de la web del projecte “La vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la”. Aquesta iniciativa pretén dinamitzar turísticament la vall d’Àssua i el Batlliu (als municipis de Sort i Rialp – Pallars Sobirà) a partir de potenciar un turisme cultural vinculat a la literatura.
El projecte vol donar a conèixer un territori que ha estat l’espai inspirador de diverses obres d’autors reconeguts com Jaume Cabré (concretament la seva darrera i molt reconeguda novel·la: “Les veus del Pamano”), Maria Barbal i d’altres autors anteriors com Josep Virós o Joan Lluís.
El meu objectiu com a fotògraf ha estat captar la imatge d’una vall i un territori que és força desconegut per a molts visitants de la comarca. La vall d’Àssua va deixar probablement de ser destí turístic quan les pistes de Llessui van ser tancades ja fa més de quinze anys. Actualment aquesta ja no existeix en l’imaginari col·lectiu com és el cas del conegut Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (associat sovint a la imatge del llac de Sant Maurici i els Encantats).
El treball de generar una imatge, de buscar i fotografiar els diferent racons, la personalitat del lloc, no és una tasca fàcil si no hi ha un cert vincle amb el territori. No obstant, el veritable handicap sorgia davant del repte d’aconseguir ser capaç d’evocar la imatge i el paisatge mental que els escriptors havien generat amb les seves obres a partir d’aquests paratges.
El paisatge real, per tant, quedava lligat d’una manera molt íntima a un paisatge literari que es projectava i s’imaginava en cadascun dels lectors d’una manera única i molt personal. Fotografiar, per tant, el paisatge de la vall d’Àssua i el Batlliu, podia ser -en certa manera- com una traïció a tots aquells paisatges imaginats a través de la lectura.
El meu treball ha tingut aquesta doble condició i el meu objectiu final ha estat desvetllar per una banda certs racons de la vall en diferents estacions, remarcant els aspectes que al meu judici conformaven la seva personalitat o resultaven ineludibles, com per exemple, els pobles; i per altra banda, representar els paisatges literaris, captant en certa mida les atmosferes d’aquest racó del Pirineu que han inspirat als escriptors.
El cert és que la meva vivència com habitant de la vall durant gairebé un any m’ha permès també gaudir de molts instants únics on he pogut percebre els canvis subtils que la natura operava dia a dia sobre la vall, constatant així, el dinamisme del paisatge i dels seus cicles.
Se molt bé que cadascú que hi viu aquí té la seva imatge de la vall d’Àssua i que aquest reportatge no és més que la plasmació de la meva mirada. Vull creure que és també un intent vàlid per fer més visible un espai desconegut per a molts; espero també que aquesta mirada enamorada -de la mateixa manera que ho han estat els escriptors- hagi servit també per copsar una mica la bellesa d’aquest paratge de muntanya presidit pel Montsent, regat pels rius Pamano, Berasti i Caregue i impregnat d’una poesia endèmica que val la pena donar a conèixer.
Pere Báscones